L''Efecte Pitavola' fa el ple absolut
L’expectació per veure el nou espectacle de l’Esbart Valls del Nord Efecte Pitavola s’ha fet realitat aquest dissabte en el moment que a l’Auditori Nacional d’Andorra s’ha penjat el cartell de complert amb totes les entrades venudes. I és que no n’hi havia per menys ja que el festival representa l’evolució de l’esbart al llarg dels seus tretze anys d’existència amb l’execució de deu balls, dels quals quatre de nova creació i altres sis d’especial rellevància en la trajectòria de l’esbart però adaptats i coreografiats especialment per l’ocasió amb la incorporació de la percussió. Tretze anys d’existència, un número kàrmic i poderós que representa la mort metafòrica per transformar-se i evolucionar, talment com la metamorfosi de les papallones. Un festival carregat de significat.
No en va l’espectacle parteix de la dansa del velatori Mortitxol com a mort al·legòrica: una oportunitat i procés de canvi intern i social. A partir d’aquí, els ballarins del Cos de Dansa executen la resta de balls que volen expressar el món complex de les relacions humanes (amb l’estrena de Manipulació); la pervivència del llegat a través del qual ens transforma i emancipa (Enjòlits); l’experiència com a element transformador perquè la tradició no és immutabilitat (Bastonejant, estrena interpretada pels Veterans); recordatori de la primera creació musical i coreogràfica (La llavor); el respecte, força i impuls que mereix la dansa tradicional (Marineries); la transició de despendre’s del passat per construir el futur i començar a créixer, és a dir, de l’arrel a la contemporaneïtat (Terra i arrels); el gaudi del moviment viu i compassat (Una jota cantada); el caos de la saviesa i la maduresa (Exfusió, estrena interpretada pels Veterans); per arribar finalment al renaixement, a l’efecte pitavola que batent les seves ales impacta en el gegant de pedra, el sostre del país: és l’estrena de La Pitavola del Comapedrosa) que amb música original de Robert Canela i coreografia de Clàudia Borràs, representa l’esforç per pujar al pic i el periple de la transformació de les papallones.
Musicalment, el fil conductor de l'espectacle és la percussió, utilitzant instruments com panderos, castanyoles, bastons i també percussió corporal. Els arranjaments musicals han anat a càrrec de Robert Canela. El vestuari dels ballarins es conforma d’una base que va incorporant nous elements a cada ball, simbolitzant les ales de les papallones en la seva transformació d'eruga a papallona. La direcció artística de tot plegat ha anat a càrrec de les codirectores de l’esbart, Pilar Capdevila i Sandra Tudó amb una posada en escena espectacular que compta per primer cop per l’esbart d’una il·luminació i dramatúrgia professional que ha anat a càrrec de Jaime Pablo -director i coreògraf de Nova Galega de Danza-, amb els músics en directe damunt l’escenari -Ivan Caro, Nina Planavila, Manu Suárez i el propi Robert Canela- i la veu també en directe d’Eugènia Correia.
